L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I MORAL ATENUA LA IMPULSIVITAT I LA MALA EDUCACIÓ

El control assertiu és potser una de les actituds més difícils de gestionar. En ocasions he parlat de com desenvolupar-la: motivant-se a sí mateix, coneixent les pròpies emocions i establint una bona comunicació; però faltava un aspecte important: reconèixer les emocions dels altres, l’emoció altruista anomenada EMPATIA que per alguns encara està lluny de ser apresa o consolidada. Per contra, sorgeix la impulsivitat, que regna massa sovint en l’ésser humà.

Sembla que l’ego i la protecció primitiva del nostre “jo” ens porti a perdre l’ús de la raó, la qual queda segrestada per l'emoció i actuem de manera desmesurada: posant-nos a la defensiva, insultant, o simplement despreciant a l’altre.

Qui adopta un paper agressiu o bé passiu davant d’algú de forma reiterada a la llarga acaba patint sentiments CIA: Culpabilitat, Ignorància i Ansietat; i per tant, el que en un principi semblava alimentar el poder de la supèrbia, a la llarga desencadenarà en situacions d’aïllament social o depressió perquè no tothom estarà  disposat a aguantar certes actituds.

Potser caldria que ja des de les llars o a l’escola s’ensenyi educació emocional i també moral. Segons Kholberg, aquesta última ajuda als individus a ser “agents morals autònoms”, capaços de prendre decisions sobre el que està bé i el que està malament. És a dir, existeix la possibilitat de poder modelar el nostre pensament  sense que hi hagi la necessitat ni de deixar-nos influenciar pel camí que no volem ni de rebel·lar-nos de forma violenta en contra de qui desestima la nostra idea.

Habitualment, si no pensem igual, ens enfadem, discutim, ens sentim menyspreats o atacats… Per què?  
Perquè sovint es té la convicció inequívoca que per avenir-nos amb algú cal posar-ho tot en comú. En mediació sempre es parla del guanyar-guanyar, que consisteix en buscar solucions que beneficiïn a les dues parts implicades. No cal doncs, ni trencar amb els nostres principis ni desafiar la justícia social.
Per una altra banda, hi ha persones que sense motiu aparent ja són impulsives per propi tarannà. Per què? Perquè moltes vegades hi juguen un paper important sentiments com: la gelosia, l'afany de protagonsime, les rivalitats, la por, les carències afectives, etc.. 

Convindria exposar més freqüentment als nens i nenes, situacions conflictives per posteriorment analitzar. I tant se val que encara no hagin sorgit perquè els ajudarem a saber respondre davant de situacions incòmodes en un futur, previndrem situacions d’assetjament, de discriminació i de mala educació.  Podran conèixer i comprendre les perspectives dels altres i trobar recolzaments al seu propi raonament, o en altres casos veure la necessitat d’ampliar-lo i/ o modificar-lo.

Amb tot això vull expressar el malestar que sento escoltant cada dia les notícies o veient com es tracta dèspotament la gent més vulnerable en alguns espais públics. S'haurien de cuidar certes actituds, sobretot pel que fa en l’àmbit sanitari i educatiu. No oblidem que el respecte i l’empatia és clau en l’educació dels nens i nenes, i també per la gent que pateix una malaltia. 
Estem coixos en psicologia, hauria de ser obligatòria en TOTS els estudis . Si en aquests àmbits això trontolla, que no ens estranyi que la resta explosioni.

Recomano el llibre “Intel·ligència emocional” d’en Daniel Goleman, qui descriu molt bé els efectes devastadors que pot tenir una conducta impulsiva, tan per qui la provoca com per qui la rep.