Els avantatges d’una educació lenta en un món accelerat

Un currículum amb excés de continguts, moltes assignatures, alumnes amb diferents ritmes d’aprenentatge i rigidesa front els models d’instrucció: una realitat que fa poc viable la consolidació dels objectius proposats.

Es tendeix a voler ensenyar molts conceptes amb un temps limitat, quan sabem que bona part d’ells no seran interioritzats. I és que tal i com diu Carl Honoré: “Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor”.

No es pot oblidar que un aprenentatge esdevé significatiu quan s’és capaç d’adaptar un coneixement a diferents contextos. Quan això no es produeix i no existeix cap dificultat important per assimilar-los, aquest no ha quallat i vol dir que potser hem de detenir-nos i plantejar-lo de diferent manera.  

Acostumem a anar massa ràpid, respirem fons quan veiem que els alumnes han acabat les fitxes d’una unitat del llibre de text i comptem quantes en falten, no fos cas que acabéssim el curs i quedessin pàgines per fer! No ens adonem que anem al ritme dels quaderns, però no al seu.  Passem d’un contingut a un altre sense parar-nos a pensar si realment allò que hem ensenyat s’ha cristal·litzat. Per posar un exemple: Hem d’ensenyar l’adjectiu. 

El llibre es limita a proporcionar la definició i uns quants exercicis per completar frases amb adjectius. Segurament, els alumnes automatitzaran aquell tipus d’activitat i acabaran trobant correctament paraules  que concordin amb el substantiu que el precedeix però potser no hauran entès del tot quan i com es fan servir, i quina varietat, tret dels que hi són allà,  poden optar per usar. Quan se’ls demani elaborar una descripció, possiblement es quedin coixos i n’utilitzin pocs. Per aquest motiu hem d’emfatitzar el “com”, ja que és tan o més important la posada en pràctica que la teoria. Amb això vull dir que hem de deixar d’exigir models únics perquè creen estereotips que impedeixen avançar i obrir la ment. S’ha de permetre que produeixin més, assagin, busquin i descobreixin.

Val la pena reflexionar si estem dedicant un temps productiu a les aules per allò que volem transmetre. Hi estan jugant un paper important l’experimentació, el joc, la manipulació de materials i les creacions dels propis alumnes? Estem contribuint a  desenvolupar la seva creativitat? Els dosifiquem el coneixement perquè tan sols el memoritzin o els guiem perquè se’l facin seu i el posin en pràctica?

L’Educació lenta no consisteix ni molt menys en ensenyar o aprendre de manera lenta, sinó en emprar un temps de qualitat respectant el procés de cada alumne, tenint en compte els seus interessos, els seus coneixements previs i els seus ritmes d’aprenentatge, sense penalitzar-los els errors. Hauríem d’intentar engrescar-los perquè gaudeixin de l’acció d’aprendre però si tot el que els mostrem ho fem ràpid, no ho percebran com a important. L’aprenentatge fa un recorregut al llarg de tota la nostra vida, mai s’acaba; i en contraposició amb l’acceleració que ens provoquen els “temps líquids”, segons Bauman, certa lentitud sempre  ens serà útil per no decaure estressats i modelar-nos-hi.

Llibre totalment recomanable per a una reflexió educativa i per aprofundir més sobre aquest tipus de filosofia!