De quina manera aprenen els nostres fills? Voler, poder o saber?

Aprendre coses noves, captar correctament allò que s’ha explicat i dominar la matèria és el que podríem definir a grans trets com “procés d’aprenentatge”. Hem de tenir en compte però, que el procés d’aprendre comporta molts d’altres factors: la capacitat, l’actitud, certes habilitats, l’ambient, etc.

Si l’entorn familiar del nen és relaxat, càlid i estimulant, l’interès del nen augmentarà, però si per el contrari és rígid o caòtic és possible que el nen es desmotivi fàcilment. Les primeres experiències d’aprenentatge es produeixen a la llar, i és important que donem models d’actuació amb els quals estem projectant les nostres concepcions sobre maneres de ser o de fer. Per exemple, no és el mateix dir al nostre fill que llegeixi una estona cada dia i ho faci per obligació, per acabar uns deures, que si ens veu llegir sovint i ell mateix s’hi posi perquè sent la necessitat de viure la mateixa experiència. Tampoc no seria coherent exigir al nostre fill que parli i es comporti educadament si ens sent dir grolleries contínuament. Els nens es fixen molt en l’actuació dels adults: és l’aprenentatge per imitació. El nostre model és doncs, una manera de donar oportunitat perquè vulguin aprendre, per desenvolupar la seva curiositat, per adquirir pautes de comportament i despertar interès per l’aprenentatge.
 

A l’escola ens trobem amb nens que tenen més o menys dificultats en diferents àrees o matèries, però no per això hem de pensar que no tenen aptituds i que mai se’n sortiran. Hem d’ajudar i animar a l’infant a aprofitar el màxim les seves capacitats. Els mestres ofereixen als estudiants un gran ventall d’estratègies d’aprenentatge perquè aprenguin aprendre de diverses maneres i puguin reforçar les dificultats que els sorgeixen a l'hora d’estudiar. D’aquesta manera, cada nen desenvoluparà unes habilitats diferents d’estudi, les quals resultaran útils per a captar millor la informació. Per a captar la nova informació n’hi ha que es basaran amb el sentit de la vista: són els aprenents visuals (els serà útil aprendre a fer esquemes i mapes conceptuals), d’altres els ajudarà una aproximació auditiva: són els aprenents auditius (retindran molt bé les explicacions orals i els exemples), i alguns necessitaran tenir moltes experiències manuals, sobretot si la informació és més complexa (utilitzaran objectes, crearan dibuixos, voldran tocar i provar tot allò que els ensenyen).

Saber aprendre és saber utilitzar correctament totes aquelles eines de les que disposem, i no és estrany veure que hi hagi nens que necessitin escoltar, sentir, veure, tocar i provar al mateix moment per aprendre millor. Sovint es dóna a les aules una aproximació multisensorial de l’aprenentatge per aproximar-se a les individualitats de cada alumne i amb l’objectiu d’ajudar a assimilar millor allò que s’ensenya.

En definitiva, l’aprenentatge és una barreja de voler, poder i saber aprendre. Els infants voldran aprendre si els oferim experiències enriquidores que els motivin, podran aprendre si s’esforcen i sabran aprendre si interioritzen totes aquelles eines i oportunitats que els facilitem.